Menorca la bella damunt Maó la lluna i el sol dorm a Ciutadella …
ferran | 31/03/2010 | 20:29
Menorca, nunca dejará de sorprenderme. De nuevo visitamos la isla el pasado verano. Encantadora, seductora y mágica como siempre, transmite energía sanadora en cada una de sus piedras. Me gusta perderme por sus caminos, fundirme con el paisaje, reseguir todos los poros de su piel, ser uno con la naturaleza. Que hermosa es la isla!.
Amanecer y entrada magestuosa al puerto de Maó:

Vistes des del Toro
A vista de xoriguer…
És com m’agrada.
Ho abastes tot,
com en el Pessebre.
Sents com es vent et fueteja,
s’endú els mals esperits
i et deixa una aura transparent,
com la d’un nadó.
Planejar voldia i resseguir les lines de cadascuna de les feixes…
però els meus ulls ja ho fan.

Camins i barrancs de Menorca
Pell tibant de l’aire,
polseguera…
Simfonia de cigarrres,
sinuosos camins de serps i sargantanes.
Les vaques rumiant, meditant a frec d’herba.
Sorprenem la tortuga que voreja el camí.
Els marges plens de tàperes, figueres de moro, llentiscle…
I el mar a quatre bandes.

Cala En Porter
Tanca els ulls a la posta i veuràs la llum a l’interior,
obre´ls de nou i observa tots els colors, contrallums.
Escolta el suau bategar de les ones
Respira…..
Sent pau a l’esperit
i com fotons d’energia entren per les teves ninetes…

Port de ciutadella
Salpar, amarrar, atrancar, navegar, avistar, vorejar, lliscar, surar, solcar, arribar, partir…
Poemes Anna Costas (juliol 2009)






Comentarios recientes