L’estrès de les tres i altres herbes
Presentació:
Aquest espectacle neix a raó d’un encàrrec que ens va fer Òrbita Cultural (La Xarxa de Centres Cívics de Granollers) l’agost de 2004, per tal de celebrar la Diada Internacional de la Dona Treballadora, el març de 2005.
Alejandro Jodorowski amb el seu llibre “La danza de la realidad” va ser la primera font d’inspiració per a l’espectacle, un home que durant la seva vida ha explorat en el propi subconscient i en l’autoconeixement mitjançant la dansa i l’acte poètic. Més endavant esdevé el creador de la “psicomàgia, canal que considera capaç d’alliberar l’ésser humà de les seves limitacions i dels traumes més profunds.
La idea de renaixement és primordial a l’hora de donar cos i forma a l’espectacle, que pretén inicialment fer vibrar en l’interior nostre i de l’espectador el principi de la feminitat personalitzat per la mare terra que dóna a llum, abraça i acull les seves criatures.
Més endavant, ens posem en contacte amb la Carmen Nájera, ballarina i creadora de diversos espectacles de dansa, ex alumna de l’Avelina Argüelles, una de les més importants figures de la dansa contemporània al nostre país.
Amb la Carmen donem forma a l’espectacle, basat principalment en la improvisació i on flirtegen el teatre i la dansa. Cadascuna de nosaltres, fa una recerca en les records de la infantesa i els aboca dintre l’obra fent palesa aquella nena que tenim a dins. Explorem dins la nostra vida, actual i passada i en les nostres coneixences per trobar aquella part que connecta amb el propi gènere, reflectint les angoixes de la dona moderna que lluita per compaginar la seva professió, les feines de casa, la cura dels fills… i no morir en l’intent; tot això dins una vessant de paròdia que aflora sempre en els nostres espectacles.
Hem consultat el refranyer popular i hem percebut de quina manera “matxaca” i defensa la dona i de rebot també a l’home, l’inseparable odiat, estimat i desitjat.
Ens apropem també a la lluna, la que mou marees i fa de guia als cicles naturals, a través dels poemes que ens ha cedit per mitjà de la nostra amiga Vanda, l ’Elisa Lucinda, poetessa brasilera: “Lluna massa nova” desgarradora imatge de les nenes del carrer i “Avís de la lluna que menstrua” adreçat a l’home poc respectuós amb l’ésser que l’ha dut al món.
La projecció d’imatges que ha fet possible el nostre bruixot i informàtic Ferran Delriu dóna forma a l’escenografia: una gran pantalla blanca.
Darrere de tots aquells efectes que creen la màgia de l’espectacle hi ha estat: Glòria Giménez, la més enginyosa bruixa del taladre, altrament dita “McGiver”.
En el muntatge musical hem utilitzat temes de la pel•lícula “Amelie”, Lhasa i Omega , ara mateix ja, imprescindibles.
Idea: Bruixes Teatre
Coreografia: Carmen Nájera
Actrius: Anna Costas, Laura Jiménez, Carmen Nájera, Sònia Usero
Efectes visuals i de so: Ferran Delriu
Escenografia vestuari i efectes especials: Glòria Giménez
Col•laboracions: Òrbita Cultural, Pep Mogas, Cristina Gris. Francesc Masdevall, Boris Zapata i Joan Claplés
Fragment de l’obre:
